Altres

Download

Les qualitats infinites de la veritable maduresa
Journal de la Ciència Cristiana
Octubre del 1887
F.J.Fluno

Allà on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha llibertat. (Segona carta als Corintis 3:17)

L'Esperit del Senyor és la Ment infinita i omnipresent. On hi ha l'Esperit del Senyor no hi pot haver mai ni pecat, ni malaltia, ni tristesa, ni patiment, ni mort. L'Esperit és arreu; el pecat fonamental, doncs, és, que ens mirem les aparences i en fem realitats just a la Seva presència, dient virtualment que a l'Esperit hi ha discordança. Si les fem reals, ens en fem esclaus, ens fem esclaus de les aparences, d'allò que sembla que és però, de fet, no és; en canvi saber la Veritat pel què fa a les aparences, és alliberar-nos de la seva engrapada gegantina, de la mateixa manera que ens alliberem de l'opressió del fantasma, en saber que no és res.

“Sabreu la Veritat i la Veritat us farà lliures.” El dret de naixement que Déu ens ha donat és la llibertat! La humanitat i totes les coses s'hi encaminen. A tot arreu on anem, i a totes les cases on entrem, sigui la de l'insecte més menut o la de l'home, hi veiem escrita a la cara de tothom, i amb un llenguatge planer i clar, aquesta exigència, Ser lliure!

No hem de voler engrillonar res de tot el què Déu ha fet, perquè tota cosa porta inscrita l'eternitat, i el progrés ha de ser etern. Pel què fa a tot el que veiem i a tota cosa que diem, hi ha la veritat i hi ha la falsia. La Veritat és, però la falsia no és, només sembla que sigui.

No hem de maldar per alliberar-nos d'aquestes falses aparences, hem de saber que ja en som lliures. No hem de maldar per ser més bons, hem de saber que ja en som, no ens hem de fer perfectes, hem de saber que ja en som. No podem “Afegir-hi ni un cúbit a la nostra estatura,” ni fer “tornar un cabell blanc o negre.” Per a saber que som perfectes ens hem de conèixer perfectament, i per arribar-hi hem de saber perfectament quin és el nostre veritable origen. Per nosaltres mateixos no podem crear res, tret (potser) de l'error i la mortalitat, que no ens ajuden gens, sinó que van en contra nostra perquè no tenen cap fonament a la Veritat, ni n'expressen gens. L'error s'ha d'esfondrar i revelar el seu no res, fent-nos mirar lluny de nosaltres vers la déu veritable de tot. L'únic Principi creatiu és l'Esperit, la Ment, que encarna tot el bé.

No podem tenir el mal si primer no tenim el bé; el bé doncs, ha de ser primordial, i d'allò que és primordial en vénen totes les coses. Ja que de la Substància de tot el Bé només en pot venir el bé, nosaltres, per força, hem de “ser perfectes com el nostre Pare del cel és perfecte.” Com que no podem veure en nosaltres el contrari del què sabem que som, hem de deixar enrera les falses concepcions de nosaltres mateixos, i discernir el nostre ésser veritable: 

                         Hem d'anar d'allò que és fals a allò que és veritable;
                         D'allò que és vell a allò que és nou;

                         D'allò que és dolent a allò que és bo;
                         De la foscor a la claror;

                         De les nuvolades al sol;
                         Dels molts a l'Únic;

                         D'allò que és impur a allò que és pur;
                         D'allò que és mutable a allò que és segur,

                         De la malaltia a la salut;
                         De la pobresa a la riquesa;

                         De la matèria a la Ment;
                         De la carn a l'Esperit.

                         De la mortalitat a Déu.
                         Aquest és el camí que fressà el nostre Mestre.

 

Nosaltres, els fills de la Vida eterna i autoexistent som tant primordials com la infinitat, i tant permanents com l'eternitat. “Abans que Abraham fos, JO Sóc.” Som els fills de la Veritat. Fent estada a la Veritat som agents morals lliures, amb absoluta llibertat; en canvi, si fem estada a l'error només patim desenganys  i esclavatge, i hem d'aprendre aquesta lliçó, o bé acceptant el Seu amor infinit, o bé patint experiències terribles que ens menaran, plens de confusió i de vergonya, finalment, fins la Veritat.

Som els fills de l'Amor diví; d'aquí ens ve el desig que tots tenim, com el Pare-Principi Creador, d'estimar i ser estimats. L'amor és actiu. “És el sadollament de la llei.” Qui és nodrit per la seva naturales altruista no serà mai un zero a l'esquerra. L'amor no cerca cap recompensa ni té por de cap càstig. Els seus motius són justos i perfectes, i mai no es deixa doblegar pel desànim.

Som els fills de la Saviesa i de la Intel.ligència; d'aquí en neix el desig i la tendència que tots tenim de voler que ens considerin intel.ligents i savis.

Som els fills de la Omnipotència i la nostra tendència, doncs, és d'esdevenir com Ell, omnipotents. Recolzant-nos sobre l'infinit per a trobar la nostra fortalesa, i sabent doncs, d'on ve, ens hem de fer cada cop més amics del nostre Germà Gran, Jesús, que digué: “Se m'ha donat tot el poder tant al cel com a la terra.” També hauríem d'acomplir aquestes paraules de les Escriptures: “Res no et serà impossible.”

La Saviesa és Ciència, i tota la Saviesa és divina. No hi ha res que la Ciència no interpreti. Nosaltres, els fills de la Omnisciència, som de fet, omniscients. “No hi ha res amagat que no s'hagi de revelar.” “Hi veurem com som vistos, i coneixerem com som coneguts.” Som els fills de la Omnipresència; la nostra tendència és doncs, com JesuCrist, créixer i eixamplar-nos fins que els racons més remots de la terra sentin la influència del nostre caràcter, del nostre ésser real, el Crist.

Som dins d'un oceà il.limitat. La Infinitat és el mar. L'Eternitat és el port. La Vida és el viatge. El Principi és el vaixell. L'Esperit és la vela. La Veritat és la bruíxola. I amb el buf gentil de l'Amor que fa lliscar el nostre vaixell endavant, i la Saviesa al timó, no podem fer marrada ni cap a l'esquerra ni cap a la dreta, sinó que anem endavant sense aturar-nos vers allà on ens mena la Veritat, sabent que, ni que sigui a la quarta vetlla de la nit, sentirem la Seva veu que ens diu: “Sóc Jo, no tinguis por.” Les onades es calmaran, els vents enarborats afluixaran, i de cop, serem a port.

Representant, com representem, la Omnipotència, la Omniciència i la Omnipresència, no ens hem d'acontentar aplegant la rosada que hi ha sobre l'herba, -tant inconstant i impura; més aviat hem de cavar fondo fins a les aigues que corren clares, i beure'n glops llargs de la font celestial, que “esdevindrà dins nostre una déu d'aigua viva que brolla vers la Vida eterna.”