Vetllar i Estar a l'Aguait

Miscellany. Mary Baker Eddy. pàg.232

El notre Mestre ens va deixar aquests mots de claror viva dins les nostres tenebres: “El què us dic a vosaltres ho dic a tothom, “Vetlleu.” (Marc13:37); i “Si l'amo de la casa hagués sabut l'hora que vindrien els lladres, hauria vetllat i no els hi hauria deixat entrar.” (Lluc 12:39)

Ara ens preguntem:

Són els ensenyaments del Crist la veritable autoritat de la Ciència Cristiana? Sí, en són.

A la pàgina 252 del llibre Ciència i Salut, hi trobem escrit, “un coneixement de l'error i de les seves operacions ha de precedir la comprensió de la Veritat que destrueix l'error, fins que tot l'error material i mortal finalment desaparegui, i la Veritat eterna, l'home creat per l'Esperit i de l'Esperit s'entengui i sigui reconeguda com la veritable semblança del Seu Creador”? Sí, l'hi trobem.

Si el que en diem Vetllar ens fa basarda o ens cansa i no en treiem bons resultats, aquesta vetlla s'adiu amb els mots de Jesús? No, no s'hi adiu.

Vetllar com ens demana Jesús us pot fer mal? No, no ens en pot fer.

Aleshores, “Estar a l'aguait” no deu voler dir vigilar de no fer una mala vetlla, vigilar  d'assolir l'esperit del vetllar veritable, l'esperit del manament del nostre Mestre, oi? Sí, deu voler dir això.

Has d'estar a l'aguait de tot allò, en tu mateix, a la teva vida diària, puix “pels seus fruits els coneixereu,” que no et deixi vetllar de manera efectiva, oi? Altrament per què al Parenostre hi trobem, “Deslliura'ns de tot mal? I si aquest mal, quan la Veritat el repta, t'esfereeix, no l'hauries de foragitar en lloc de passar per alt la teva Vetlla? Sí, de ben segur.

I doncs, no et fas més bo, vetllant? Sí, m'hi faig.

Què ens hauríem d'estimar més, estar bé o estar malament quan vivim en pecat? No és trobar-s'hi malament més efectiu per deslliurar eIs mortal dels efectes de la creença del pecat, que no pas trobar-s'hi bé? Pots fer cap demostració que llevi els efectes dels pecats dels altres si hi ets indiferent? No, no puc.

Les Escriptures diuen, “Aviat troben el remei de la nafra del meu poble. Li diuen, “tot va bé, tot va bé, quan res no hi va.” (Jeremies 6:14), prenent així el nom de Déu endebades. La ignorància d'un mateix és la creença més tossuda que cal vèncer, perquè l'apatia, la manca d'honestedat i el pecat li segueixen la petja. Hom hauria d'estar a l'aguait per saber quins són els errors que el tenen engrapat; i si aquest estar a l'aguiat destrueix la pau de què gaudia visquent en l'error, hauria de vetllar per evitar aquest resultat? No, de cap manera. El nostre Mestre va dir, “Qui no agafa la seva creu i em segueix, no és digne de ser el meu deixeble...i qui perd la seva vida (el seu sentit fals de la vida) en nom meu, la trobarà.” (Mateu 10:38,39)