Altres
Que Sigui Déu Qui Defineixi
Mc Crackan
Sentinel 12 de Maig del 1917
Definir les coses materialment li furta a la vida l'elasticitat i la restreny amb limitacions. Posa tots els individus i totes les activitats dins d'un marc material que es fa difícil de defugir; a més, aquest hàbit és Científicament i Cristianament desassenyat perquè realment és Déu, l'Esperit, Qui fa tota definició i la fa impecable. Al Glossari de Ciència i Salut, al títol “Ment” hi llegim, “La Deïtat, que defineix, però no és definida.” (pàg. 591) Tanmateix els mortals s'entesten a menysprear l'home, restrenyent-ne els amics, les capacitats, els negocis, la font de guanys, el progrés espiritual, i les carreres, mirant d'imposar sense miraments condicions materials feixugues i descurades que escanyen l'espontaneïtat espiritual.
Des del naixement l'infant és sotmés a un procés que el defineix parant esment del passat i del futur. El color dels ulls i dels cabells, el temperament i les seves aptituds especials es lliguen amb condicions ancestrals, hom en prediu les futures prospeccions de reeïximent a la vida professional o als negocis, i l'infant encaixat dins d'aquest marc mental comença el seu paper de viure una vida humana. Si la profecia fos estrictament científica posaria l'infant a la sina del Pare-Mare celestial, i un desplegament gloriós se'n seguiria, dotant l'infant dels dons de la gràcia i la bellesa, del talent i del poder, i d'aquestes qualitats en creixeria un humà sense por, no pas dissenyat per a patir, ans per a expressar la claror de la joia espiritual, desenvolupant-se per sempre més a la imatge i la semblança de la perfecció. A la pàgina 63 de Ciència i Salut hi llegim: “A la Ciència l'home és el plançó de l'Esperit. La bellesa, la bonesa i la puresa són els seus ancestres.”
La Ciència Cristiana no ensenya pas que els éssers humans no hagin de fer els seus moviments, però ensenya que s'haurien de fer d'acord amb la definició de Déu, no pas del món. Inspirats, els Científics Cristians es poden fer conscients que, com escriu la Sra. Eddy a la pàgina 506 de Ciència i Salut, “L'Esperit, Déu, aplega els pensaments informes als canals que els hi són adients i els desplega tal com esbada els pètals d'un propòsit sant per a què aquest propòsit es pugui manifestar.”
Les activitats justes dels homes s'hauran d'adir amb definicions imaginàries i limitades, o se'ls hi deixarà esbotzar els límits del pensament mortal amb l'empenta de la inspiració divina? Aquesta pregunta planteja la vella batalla, tan vella en tot el què l'home fa, entre els seus ideals i les suposades restriccions de la creença mortal. Es fa palesa a la contradicció entre l'escriptor i la sala d'esmenes, entre l'art i la taquilla, entre una idea i el mirar de posar condicions al què Déu ha fet. L'home de negocis no pot permetre que la por defineixi el seu negoci per ell i que finalment el plegui. Capint la Ciència Cristiana pot aprendre a sobrepujar-se a si mateix. Els anomenats principis de negocis són sovint malastrucs perquè tendeixen a trobar solucions ràpides i a lligar les mans i els peus que demanen llibertat més que res més. El desig d'endegar d'avançada i de predeterminar materialment neix de no refiar-se prou de Déu.
Un moviment salvador com el de la Ciència Cristiana va endavant sobre les ales de la revelació i de la inspiració. La inspiració intuïtiva de la dona hi és essencial. Cap jove pot madurar, cap nació pot prosperar, cap moviment just pot reeixir si menysprea els poders particulars de la dona o l'acula al rerafons. El moment culminant de la resurrecció de Llàtzer fóu quan Jesús manà, “Treieu-li la mortalla i deixeu-lo anar.” Era el poder de Déu servint-se de Jesús per a definir la Veritat per Llàtzer. Avui la Ciència Cristiana repeteix aquests mots per al bé de tots els infants, homes i dones; Totes les nacions senten aquest crit de resurrecció, de llibertat i d'obediència a Déu (el Bé). Un formidable corrent d'espiritualitat inspirat per la descoberta d'una dona esbotza la crosta de l'egoisme i de l'urc humà, alliberant les esperances escanyades de milions d'homes, esbotzant límits i esborrant les definicions fetes per la ment mortal, a fi que puguin prevaldre les definicions determinades per la Deïtat, amb Qui tot és pot.