Herbert Eustace
Afirmar Allò que és Veritat
No hi pots jugar amb el què saps de la Ciència Cristiana. El temps dels pensaments de poca volada s'ha acabat. No és gens estrany que la Sra. Eddy li digues a un amic, “Aquesta hora és l'acme de l'odi contra l'Amor, i només l'Amor la pot encarar.” Consentiràs que el teu món sigui destruït? O aclariràs la qüestió tot d'una i declararàs, “Aquest testimoni s'atura just aquí. El meu pensament és en un bàndol, en un sol bàndol, el de Déu.” Aleshores enrecorda't que “afirmar una cosa és proclamar que pot passar,” i que en afirmar allò que és veritat, malgrat el raonament i la visió humana diguin que no és cert, faràs que passi. Per què? Perquè ja és un fet.
T'ho creus? Si no t'ho creus, per què dius, “Sóc un Científic Cristià i la Ment és el Tot-en-tot?" Tens por de refiar-te de la Ment o d'emprar la teva pròpia autoritat, por de posar-te dret i declarar al cantó de la Ment, i creure't amb tot el teu ésser allò que afirmes?
Aquest argument continu del “pecat” no té cap relació amb tu. N'és quelcom del tot separat. És la veu del mal, mirant de fer-te llevar un fals testimoni. Neutralitzaràs aquest argument fals amb la Veritat i proclamaras, com diu la Sra. Eddy als Escrits Miscel.lanis, que estàs “exonerat del tot d'haver d'obeir un poder que a la Ciència Cristiana s'hauria de reconèixer i es reconeix impotent?”
Tot el què has acomplert fins ara només són les beceroles. T'has d'il.luminar sense aturador tocant a aquest tema. Com la Sra. Eddy, que res no posi pals a les rodes a la teva contesa, no només “quaranta anys,” ans fins que tot l'àvol mesmerime s'esvaeixi sota la claror del discerniment. Si tu, com la Sra. Eddy, has de travessar la Mar Roja, vés endavant amb coratge, i com a l'antigor, les aigües es partiran, i passaràs sobre terra eixuta, fent festa i cel.lebrant cada pas del teu camí.
De fet, en un cert sentit de la paraula, no has de destapar l'error. Ja ha estat destapat. A Ciència i Salut s'hi afirma, “La Veritat ja ha estat revelada. Només s'ha de practicar.” Però si vas acceptant aquests arguments de la ment maliciosa, pensant-te que són el teu pensament, esdevens impotent per a heure-te-les-hi. Afirma el poder de la Ment, aquesta Ment que és Déu, aquesta Ment que és la teva Ment, i comença a adonar-te, a sentir que pots veure allò que és veritat com si ja hagués passat. El mal argumenta amb persistència i vigor. Tu no pots pas mocar-te a mitja màniga. Has de ser encara més persistent i vigorós.
Per què no ens hem desvetllat fa temps i hem vist el què ens encara, aquest únic mal que amb la seva entestada insistència ens assetja reptant cada un dels nostres actes? Tant és si hem de cloure un tracte de negocis o guarir un cas de malaltia. El tracte o el cas s'haurien clos espontàniament al moment que es presenten, si no fos per aquesta pretensió insistent que gosa, a nivell de creença, posar-hi cullerada i dir-te que la presència de la Veritat pot ser capgirada, ajornada, esclafada.
“Aquesta demostració absoluta de la Ciència s'ha de revifar.” Si no guareixes, si no veus ni sents Déu com el Tot-en-tot, vés immediatament dins “del teu redós secret,” i allí, sol amb la Ment, pregunta què t'atura, i enlaira't per a plantar cara a aquest adversari mental amagat que declara que no entens Déu.
Allò que és real, allò que és Veritat, no és en procés d'esdevenir-se; ja és aquí. Això és cert no només per la salut, ans pel sadollament de tot el bé, tant és què ens calgui o la situació que encarem. La resposta sempre és aquí, a l'abast a cada moment. Refusa amb convicció la perpètua falsa insistència del mal. A tu no et fa por d'emprar la voluntat de Déu. Com l'home de Déu, la veu de Déu, declara, “Em planto dret aquí, i el mal no té poder.”