Peter V. Ross
La Pedra Cantonera de la Pràctica de la Ciència Cristiana
On ets?
Déu és Vida. I la Vida és arreu. Amb paraules de l'apòstol Pau, “Déu és en tu, al teu voltant, i a través teu. En Ell vius, et mous i hi tens el teu ésser.” Quan llegeixes que l'home perfecte és la imatge i el reflex del Creador, t'adones que llegeixes la teva biografia? si no te n'adones no entens el que llegeixes. L'home, tu, no pot fer altra cosa que fer estada a la Vida. És l'únic lloc on pots ser.
No te'n pots escapolir de la Vida, i no pots fer altra cosa que expressar i manifestar la Vida triomfant. Aquesta Vida no en sap res de les malalties, dels problemes ni dels perills. No té ni començament ni final. Déu és Vida, la teva Vida. Aquesta Vida és en tu i a través teu. No té edat ni està malalta. És infinita. És just allà on sembla que hi hagi el teu mal, i doncs, fet i fet, el teu mal no hi pot ser. Déu és Vida. I l'home és la Vida expressada i individualitzada. Pots veure Déu o la vida només quan es manifesta com les criatures vives. No pots veure la Vida de manera abstracta. Al món, Déu es fa visible per mitjà dels homes i les dones, que li forneixen l'oportunitat d'expressar la Vida. Déu sense un home que el representés no tindria entitat. Li cal l'home per a fer-se visible. L'home és la Vida expressada. Ja que Déu és Vida i tu ets la Vida expressada, que a prop que n'ets de Déu!
Què ets?
Déu és la Vida i la Ment perfectes. Tu ets, doncs, vitalitat i intel.ligència perfectes. De ben cert Déu no té ni edat, ni malaltia. És lliure i il.limitat, i tu, doncs, també n'ets. Aquest és el fonament de la pràctica de la Ciència Cristiana. Tenir al cap aquests pensaments és un tractament, perquè no pots contemplar aquests fets estimulants ni que sigui un moment, i no fer-te teves un cert grau de pau i de salut. Aquesta mena de pensament guareix la malaltia perquè la malaltia és mental. El cos mateix és mental. No et diu quan es troba bé o quan no s'hi troba?
Sí, tot tu ets mental. La ment és la capa superior i el cos n'és la inferior, però tots dos són part de la consciència i no pots tocar l'un sense tocar l'altre. El cos respon als teus estats d'ànim i a les teves emocions. Quan ets feliç i vas refiat el cos és lleuger i treballa bé; quan estàs amoïnat i deprimit es tensa, s'encarcara i tot li fa mal.
El cos i la ment són part de la consciència, és per això que un canvi de pensament inevitablement genera un canvi al cos. Com que Déu és Ment o Esperit, l'home i el món són mentals i espirituals. Els entrebancs i els perills només tenen una existència espectral; la seguretat és doncs, la condició immutable. El pensament no és en un lloc determinat. Tu pots ser ara aquí o mil kilòmetres lluny. Tu ets una intel.ligència. Com pots fer-te mal, estar malalt, desanimat, o ser vell? Si t'hi sents, estàs ensarronat, mesmeritzat.
Com et pots ajudar a tu mateix?
Diga't a tu mateix, ben sovint, que ets el temple del Déu viu, el lloc de la salut, de la fortalesa, de la llibertat, de la joia, de la confiança. Diga't a tu mateix, “Sóc el temple del Déu viu. El Senyor fa estada al Seu temple sant, que aquest món de mal i de neguit calli per sempre. Sóc l'expressió de la Vida eterna. Sóc el lloc des d'on la Ment que ho sap Tot emana i escampa coratge, saviesa, productivitat, visió apassionada, i judici clar. Simplement, no tinc la capacitat ni de fracassar ni d'estar malalt.”
Sempre xerrres amb tu mateix, i la major part del temps, si no estàs a l'aguait, dius el que no és veritat: que et fas vell, que no serveixes de res, que estàs desanimat, que pateixes. Cada cop que penses o declares alguna d'aquestes falòrnies, afegeixes més feix al mesmerisme que ja et fa anar cap per avall. Oi que no voldries que ningú patís totes aquestes misèries? I de ben segur, Déu tampoc no ho vol. No et diguis més aquestes mentides. Refusa pensar o argumentar d'aquesta manera, perquè cada cop que ho fas poses dins la teva mentalitat allò que treballa en contra de la teva benanança, del teu bé.
El Creador no ha fet aquest món il.lusori ple de cansament, malaltia i depressió; i tu no et deixes entabanar per aquest miratge. La teva visió és tan clara que pots mirar-te'l i veure-hi més enllà un món de salut i de domini. Aboca dins de la teva mentalitat la veritat de la teva identitat, parla'n, pensa-hi. Això és tractament. Diga't a tu mateix, “La Vida, Déu, és tota la meva vida i és l'únic poder que hi actua plenament i sense entrebancs, i doncs, que tota l'angoixa calli per sempre davant Seu.” Amplifica aquesta afirmació. Pensa-hi i diga-te-la constantment, fins i tot quan estàs enfeinat. La teva feina no acapara tota la teva atenció.
Mena el teu pensament vers una clara direcció seguint aquestes línies de salut i de reeiximent. Atura la xerrera del fracàs, de la malaltia, de l'edat i de tota aquesta misèria. Conrea l'hàbit de parlar amb tu mateix sàviament i d'una manera que t'agradaria que els teus amics poguessin sentir. D'aquesta manera et faràs més fort i més potent. Tot el que Déu és i té és teu. No et nega res que sigui bo. La Seva Vida és la teva Vida. La Seva intel.ligència és la teva intel.ligència. La Seva riquesa és la teva riquesa. Diga-t'ho, afirma-ho, accepta-ho, i no neguis més aquestes veritats fonamentals, perquè si les negues vas en contra dels teus interessos.
Bastir un jo més bo
Aquesta mena de diàleg és la pregària de l'home savi, i doncs, pots pregar, i si ets savi, pregaràs sense aturador, perquè tu sempre xerres amb tu mateix, tret dels breus intèrvals que parles amb els altres. És l'home que prega el qui sent l'efecte de la pregària, no pas Déu. I és l'home, no pas Déu que ha de ser transformat. Aquest pensar i parlar veritable et canviarà, et menarà a la unió conscient amb Déu, la Vida eterna, on no hi ha ni malaltia ni patiment, aquest pensar et farà més bo per fer coses, t'aclarirà l'intel.lecte, et farà un home.
Si t'arrapes a aquestes veritats, i en fas el teu pensament, mica en mica redreçaran tot allò que està tarat o és fora de lloc a la teva vida, i si hi ha una situació que t'aclapara, hi poden posar remei tot d'una. Entendràs el perquè aquest pensar i parlar savi produeix un canvi remarcable per bé quan reconeguis que ets consciència i no pas corporalitat. A la consciència li cal un instrument per a fer contacte amb el món cru, per això desenvolupa un cos, el té al pensament i el fa servir d'eina. El cos és teu, però no és tu.
Quan la consciència està alarmada o confosa projecta un cos tremolós o malaltís, però quan la consciència és clara i refiada crea un cos normal i eficient. Quan discerneixes que la Vida, la teva vida, és Déu, i que les malalties no són veritat, que tu ets vida eterna feta visible, i doncs, que ets un home com Déu, o un home diví, la consciència, estimulada d'aquesta manera, bastirà un cos més bo, un intel.lecte més bo, un negoci més bo.
Tu ets una consciència individual. Els hi dius al teu cos i a la teva intel.ligència què han de fer i et creuen. El teu cos et serveix com un xicot d'oficina que fa la seva feina. La teva intel.ligència, més ben equipada que el cos, et fa de secretari. Però ni l'un ni l'altre són tu. Tu ets el poder de la Vida infinita. Tu ets la Vida individualitzada.
És sobretot la por la que ha glaçat la teva vida, ha fet alentir la teva energia, esmorteïnt la teva habilitat, no deixant-te veure les teves oportunitats i destorbant les funcions de la teva economia. I aquesta por neix de la suposició que ets material i estàs doncs, sempre en perill. La confiança agafarà el lloc de la por si reconeixes que ets espiritual, i per tant, estàs sempre segur, i sa i estalvi d'accidents i de malalties.
Quan començaràs a pensar amb saviesa? O sigui a pregar efectivament? Una gran part de la pregària, fet i fet, és desig. Un desig fervent i constant afaiçona els esdeveniments. Literalment fa els desitjos palpables, ja sigui salut, feina, relacions o qualsevol altre desig legítim. Qui t'ha dit que no ets eixerit? Sóc aquí per fer-te memòria que n'ets. El Gran Arquitecte que t'ha afaiçonat hauria destar molt content amb l'obra de les Seves mans. I n'està. Sempre parla de tu com del Seu Fill estimat o de la Seva Filla estimada. I doncs, no dubtis, posa't a la via de l'oportunitat i agafa-la. Aquesta és la part que et toca, i l'has de fer de manera adient. Es pot fer. Aquesta és l'aventura de la vida. I és una aventura gloriosa, a l'abast de tots els éssers humans. Tingues fe. Tingues espectatives positives. Tingues convicció. Argumenta per tu mateix els punts fonamentals del cas. I tiraràs endavant més ben equipat per a la victòria.
Un sentit més afinat de les coses
Tornant a agafar el fil de la nostra exposició, quan la consciència, el pensament s'aclareixi i sigui nodrit amb aquest discurs coratjós que et fas a tu mateix, començaràs a veure el món tal com és, o sigui un lloc de seguretat, de bellesa, de promesa. Començaràs a sentir tota la glòria i l'abundor de l'existència, enlloc de sentir-ne la basarda, el perill i la misèria. Fins i tot et començaràs a dir a tu mateix, “sóc conscient d'una vida exhuberant i infinita sense mals ni patiments i sense la possibilitat de frustració ni destrucció.” El neguit quedarà esbotzat. I tota la inflamació i tota la por es fondran, perquè les funcions de la teva economia treballaran facilment i constantment.
Quan la seguretat hagi agafat el lloc de l'aprensió, el cos florirà i s'esbadarà com les flors. Treballarà tant bé que gairebé ni t'adonaràs que tens un cos. Semblarà que l'assimilació, la circulació, l'eliminació tinguin cura de si mateixes. Quan pensis en aquests fets, t'adonaràs del perquè la Veritat ens fa lliures. Lliures de què? Del desastre, de la restricció, de la pobresa, dels mals i del patiment.
Quan raonis seguint aquesta línia de pensament, la teva visió i la teva comprensió es revifaran. El món material amb els seus accidents i patiment es fondrà i farà lloc al món espiritual, un món on l'existència és segura i joiosa. I on el perill i el neguit ja no et poden trobar. Quan dic que el món material es fondrà, no vull dir que el món s'hagi d'acabar, sinó que l'erroni sentit que en tens com un lloc de pesantor i de perill es fondrà. És clar, oi, que amb una altre mena de sentits, un sentits més refinats, veuries un món diferent i més bo, de fet, un jo diferent i més bo?
Quan t'adonis que estàs fet d'intel.ligència i no de matèria, reconeixeràs que no hi poden haver tumors ni altres obsessions, perquè no hi ha res que pugui afaiçonar aquestes absurditats, ni cap lloc on posar-les, fins i tot si es poguessin afaiçonar.
L'home espiritual, l'home que tu ets, roda el món sense por i sense límits. Com diuen les Escriptures, “el vent bufa allà on li plau, tu en sents el brogit, però no pots dir d'on ve ni on va;” així és amb tots els que són nats de l'Esperit.
És prou clar que només hi ha una Ment en aquest món, i que aquesta Ment dirigeix totes les coses i a tothom. Aquesta Ment és al bell mig del teu ésser, n'amara tots els racons i raconets, dirigeix les funcions de la teva economia, n'hi diguis assimilació, circulació, eliminació,.... Totes són sota el control de la Ment omnipotent, empeses i regulades per la Ment, i doncs, no poden ni arrossegar-se lentament ni esvalotar-se esbojarrades; dit d'una altra manera, la Vida immortal i saludable governa de manera pacífica i ferma tot el teu ésser.
Agafa't a questes veritats, practica-les amb constància i amb expectativa. Si vols anar a més, i és clar que hi vols anar, has de fer quelcom. Si vols desempallegar-te de les dificultats que ara t'aclaparen i protegir-te'n d'altres que puguin treure el nas, has de posar-te a treballar de la manera que hem explicat, i hi has de posar el coll. S'ha de treballar per tenir bona salut, igual que s'ha de treballar per crear un bon negoci, i si val la pena treballar per alguna cosa, la salut n'és una.
I treballes amb la certesa de resultats positius quan centres els teu pensament i l'argumentació que fas amb tu mateix en la immensitat de l'ésser, la magnitud de l'existència, la infinitat i la bonesa de la Vida, tenint al cap sempre que, contemplant aquesta immensitat, aquesta infinitat, aquesta bonesa, és la teva vida, el teu ésser, la teva existència allò que contemples. Acluca els ulls i no et miris més la migradesa i la misèria del què et passa. Escapoleix-te de la vida del cos amb els seus riscs i les seves susceptibilitats. Identifica't amb aquesta Vida il.limitada que no té ni començament ni final, que no té ni edat ni malaltia. I quan ho facis, diga't a tu mateix, “Jo sóc això”.... lluny d'aquestes il.lusions de mal i d'aprensió.
Quan et parles d'aquesta manera engegues i poses a treballar la Paraula de Déu, aquesta Paraula que és “ràpida i poderosa, més esmolada que una espasa de dos talls, que destria l'ànima de l'esperit, i la juntes del moll de l'ós.... i que discerneix els pensaments i les intencions del cor.”
La llar eterna
La consciència sempre treballa, refent i reconstruint el cos, de manera que, si fa o no fa, cada dotze mesos, tens un vestit nou, una nova llar. Amb tota aquesta experiència reconstructora, la consciència hauria de bastir cada dia cosos més bons, i no pas cossos més febles o més vells. La llar eterna serà, doncs, d'una qualitat tan refinada i etèria que els amics que deixem enrera no la podran veure. S'imaginaran que hem traspassat o que ja no existim, però sempre hem estat i sempre serem.
Ni tu ni ningú no se'n recorda de cap començament. Ningú comença ni ningu s'acaba. La Vida és contínua, eterna. Fóu més bona al passat abans que el tel de la mortalitat i la materalitat t'embolcallés; serà més bona al futur quan aquest mesmerisme s'hagi esbotzat. Fóu amb aquesta idea que Jesús pregà, “Pare, dóna'm la glòria que tenia amb tu abans que el món existís.” La pregària més sublim i efectiva que pots fer és, “Pare, Dóna'm la glòria que tenia amb Tu abans que aquest mesmerisme de pesantor, d'angoixa i de frustració es posés sobre meu.”
El Sr. Ross hi va afegir aquesta nota al seu discurs.
El dia 23 de Setembre del 1933, vaig fer una conferència a la Fira Internacional de Xicago. Dos o tres anys després van començar a circular-ne còpies amb el títol, “La pedra cantonera de la pràctica de la Ciència Cristiana.”
Evidentment algú va fer notes de la conferència, la va transcriure i la va fer circular. No sé qui ho va fer, però les còpies es van multiplicar tant que aquesta conferència ha rodat arreu del món. No passa cap setmana que no hi hagi algú que m'escrigui per a expressar de tot cor el seu agraïment. Centenars han testificat guariments estudiant-ne el contingut. El seu efecte ha estat tan dinàmic que no l'he canviat gens ni mica en fer-ne part d'aquest llibre, tret d'esmenar-hi alguns clars errors lingüístics que hi han lliscat en fer-ne una còpia darrera l'altra. El document és un exemple colpidor del fet que és l'esperit del discurs, no pas la lletra, allò que és efectiu.