Altres Obres de la Sra. Eddy
Lloc
El lloc que cerques, et cerca. El lloc que a tu et cal, tu també li cals. El Principi diví aplega les necessitats i el sadollament pel bé mutu. Déu, amb amor i intel.ligència, controla, mena, protegeix, fa prosperar i beneeix la unió de la Seva idea (l'home) i la seva activitat natural (la feina).
No cal temps per a bastir el teu lloc ni la teva feina, perquè és impossible que hi hagi una idea sense el seu lloc, i el lloc està del tot desenvolupat, tal com n'està la idea que l'omple. El lloc ha de sadollar tot el que li cal a la idea si és proveït pel Principi diví.
Tot el què et cal és vetllar perquè la teva consciència estigui ben a punt, purificada, inspirada, joiosa, a l'espectativa del bé infinit, de manera que cap sentit de limitació pugui posar pals a les rodes a la plena manifestació de la voluntat de Déu per la Seva idea, i tu saps que la voluntat de Déu per la Seva idea és la perfecció. Res per sota de la perfecció pot ser anomenat voluntat divina.
Tot el què ens cal és bescanviar el sentit de la discordança que hem acceptat, per la consciència d'harmonia, pel govern diví.
Qui diu, “he acabat la meva feina aquí, i he de cercar-ne en un altre lloc”? Només Déu planifica i dirigeix. Tu no saps si és bo ser aquí o marxar-ne, tret de quan les passes es posen davant teu una rera l'altra, dia rera dia. Fins i tot si els nostres desitjos van en la direcció del progrés, hem de deixar anar tota planificació i voluntat humana per a poder fer les passes adients.
No hi ha voluntat ni planificació humana. No hi ha planificació material a la Ment divina; no tens, doncs, ni la tendència ni el poder d'expressar aquestes falsies. Tot és obediència pacient i calmada perquè Déu ho és Tot en tot, arreu. Tot és harmonia tranquil.la, amorosa, científica. Déu és just on ets. Assossega't i enlaira la teva visió. No hi ha cap tirà humà, no hi ha crueltat, ni temperament, ni luxúria, ni desig, ni injustícia, ni sentit de superioritat enlloc, que es pugui personificar. No n'hi ha cap expressió al teu voltant. Aquestes pretensions de realitat, que podrien angoixar-te, oprimir-te o esclafar-te, no existeixen. “L'Ésser de Déu és infinitat, llibertat, harmonia i benaurança il.limitada.” (CiS), i tu n'ets el reflex. Vetlla, doncs, per a establir la consciència de l'harmoniosa activitat divina, i fes fora tot sentit personal, bo o dolent. Sàpigues que serveixes el Crist, i que res no pot privar, ajornar ni limitar l'activitat que Déu arranja, dirigeix i protegeix.
No podem canviar l'entorn. Només podem canviar la percepció i el sentit que en tenim, i l'única manera de fer-ho és enlairant els pensaments que tenim de les coses, de les persones i de les situacions. Déu és l'únic entorn. Hem de purificar la nostra visió, escombrar-ne la porqueria de la por, de la impaciència, de les falses estimacions dels nostres germans, i saber que la Ment única llueix en tothom i ho governa tot. No has de planificar, ni pensar com, quan ni on. Això és feina de Déu. La teva, és reflectir amb cura la realitat divina, escoltar i obeir quan sentis la crida. La voluntat divina és clara i ens crida sempre, a tota hora ens parla de la voluntat del Pare, però nosaltres vivim tan capficats amb la nostra manera de fer les coses, en lloc de saber que ja són fetes, que la meitat del temps no sentim el que Déu ens diu. La voluntat de Déu s'expressa de manera intel.ligent, i de manera intel.ligent sadollarà tot allò que et cal, destruint el sentit de la por que et té engrapat.
De fet, no et cal res, perquè ja ets sencer en Déu. Déu pensa i tu en reflecteixes els pensaments. Déu treballa, i res ni ningú més pot treballar. Déu planifica, dirigeix, i ningú no pot resistir la Seva mà ni dir-li, “Què fas”? Déu et diu què has de fer a la teva feina. Déu en desplega cada pas; no estiguis, doncs, amoïnat, ni neguitós, ni frisós. Déu té una infinitud de bé per tu. Només has de vetllar per a fer-te'n conscient i receptiu. Hem de saber que la pràctica errònia, que cap error, no pot argumentar la desintegració de les esglésies, de les famílies, de les amistats, ni de les nacions veritables. Hem de saber que la Ment divina construeix i ho serva tot dins la seva perfecció original, i ho fa prosperar.
La divina i perfecta llei de l'ajustament que opera mitjançant la llei de l'atracció, sempre present, et fa arribar tot allò que és teu.
Adona't cada dia, més d'un cop, que pel què fa a la teva vida, els camps ja són rossos, a punt de segar, adona't que “l'Amor diví sempre ha sadollat i sempre sadollarà tot el que li cal a l'home.”(CiS). La feina que et cal, com qualsevol altra necessitat, és sadollada. La Ment és activa i tu reflecteixes aquesta divina activitat. Adona't que hi ha feina a dojo per a tothom, i que la teva feina és teva, de ningú més, que ningú més la pot fer, que t'arriba directament i que el proveïment és a desdir. I SÀPIGUES SEMPRE QUE ÉS AIXÍ. No permetis que cap sentit de mancança faci estada dins teu ni un moment. És un error arnat, i nodreix totes les aparences de malalties i dificultats. Déu és abundor i només proveeix a balquena. La demostració n'és l'escreix de Claror, d'Amor, de Veritat que sadolla les nostres necessitats materials. Aguanta ferm, centrat en el teu objectiu, agafa't al teu llibre de text, i tingues fe en la comprensió que tens de la Ciència Cristiana.
LLOC: Hem de saber, primer de tot, que és el Principi diví, i ningú més, el qui ens posa en un lloc determinat.
St. Pau diu, “En Ell vivim, ens movem i som.” Saber que l'home, la idea de Déu, ja és al seu lloc, guareix, perquè aquest lloc, ara mateix, és a la Ment divina, i tot el que li cal, doncs, és proveït per aquesta Ment, l'Amor. Restar en aquesta consciència fa arribar a la nostra experiència humana tot el que ens cal, sigui una llar o qualsevol altre cosa bona, perquè aquest estat de consciència exclou tots els pensaments negatius i limitats, els veredictes mortals, les condicions adverses, els llocs dolents, les pors, la indecisió, la mancança, i en fa no res. Aleshores, els fets de l'Ésser són revelats i manifesten experiències harmonioses. Havent llençat la xarxa al canto bo, tot el que et cal t'és proveït. Refusa senzillament d'acceptar com el teu pensament o el teu parer qualsevol veredicte humà.
Sàpigues que tots els pensaments vénen de la Ment divina, i els pensaments veritables espargeixen totes les creences malignes i errònies pel què fa al lloc ... etc, i als seus efectes aparents. És bo que siguis amb la teva gent, i refiar-te de Déu amb tot el cor, et farà pas. Enrecorda-te'n “LA MENT TÉ RECURSOS INFINITS,” no et limitis, doncs, de cap manera. No hi ha cap llei de l'error, actuant per mà de cap condició ni de cap circumstància que pugui posar pals a les rodes o entrebancar ni un instant la manifestació perfecta i sencera del pla que Déu té per a tu aquí i ara.