“Quan totes les temptacions de mortalitat, de malaltia i de pecat ja no ens somoguin, ni ens facin trontollar, ni cap llàgrima regalimar; quan ja ni les sentim, ni les vegem, ni ens les creguem, ni en fem cap cas, obeirem el manament diví, “No tinguis altres Déus fora de Mi, l'únic Sant”

“Sabreu la Veritat i la Veritat us farà lliures.”
Joan 8:32

“Desvetlla't, tu que dorms,
resucita d'entre els morts
i el Crist t'il.luminarà.”
Carta als Efesis 5:14

“No siguis tebi. Sigues fred o calent.”
Apocalipsi 3:15

Tenim el goig de fer a mans dels lectors catalans i occitans la traducció catalana de l'obra cabdal de la Ciència Cristiana, Ciència i Salut, escrita per la Sra. Mary Baker Eddy.

La traducció s'ha anat desplegant com una flor que s'esbada, amb una vitalitat que li ve de dins. No hi ha al seu darrera cap institució ni cap poder del món que la recolzi. Només la crida interior de la Veritat ens n'ha fet l'instrument i ens ha fornit la fortalesa, la inspiració i la constància per a començar i poder arribar a oferir als lectors catalans i occitans una obra que sabem que marcarà una fita a la nostra història individual i col.lectiva.

Al rerafons d'aquesta traducció hi ha dues motivacion poderoses que van de bracet, l'han empès des de la seva mateixa gènesi i l'han menat a la culminació.

Ciència i Salut va marcar un punt d'inflexió revolucionari al pensament occidental. La mateixa Sra. Eddy sabia que la Veritat donada al món amb la seva obra era la darrera revelació de la Veritat, i que ella era la reveladora nomenada per Déu d'aquesta Ciència de l'Ésser, tal com és profetitzat al capítol dotzè del llibre de l'Apocalipsi*. L'autora de Ciència i Salut va demostrar amb fets, guarint el malalts i ressucitant el morts, les afirmacions que hi fa. Aquí hi rau la força i la validesa de la visió que ens presenta. Aquest llibre lliga directament amb la vitalitat i la veritat del Cristianime primitiu i explica la Ciència que el recolza. Fins que aquest llibre no va descloure la Ciència del Cristianisme, la Ciència de les lleis que governen l'univers, la vida i les obres de Jesús i dels primer cristians es van contemplar com excepcions extraordiàries, que ben pocs podien emular. La Sra. Eddy en explicar-ne la Ciència, revelà que aquestes obres són “supremament naturals” i a l'abast de tot cercador honest de la Veritat. I que són el resultat de capir i fer servir de manera adient aquesta “Ciència final,” com la va qualificar Einstein. La Ciència de l'alliberament radical. Aquesta és la nostra primera raó. La de fer a mans del lector català i occità individual aquesta Ciència, tot reconeixent el lligam indestriable entre aquesta Ciència revelada i la seva reveladora.

La segona raó té una dimensió col.lectiva. La nació catalana és un rebrot de la nació occitana. I la nació occitana fóu afaiçonada pel catarisme, malgrat que la història oficial no només ho hagi passat per alt, ans també manipulat i amagat.

El catarisme no fóu com se'ns vol fer creure una heretgia nacuda com un bolet i importada del Balcans. No. El catarisme és el cristianisme primitiu que algunes dones  deixebles de Jesús, La Maria Magdalena entre d'altres, van portar després de l'ascenció del Mestre a les ribes occidentals de l'Imperi Romà. Altres deixebles van anar cap als Balcans i d'altres cap a Etiòpia i a totes tres àrees el cristianime primitiu hi féu arrels, que encara avui són vives, i que es van escapolir del capgirament de principis que el Critianisme va patir en esdevenir religió oficial de l'Imperi Romà uns quants segles més tard.

Aquest Cristianisme primitiu, que predicava la supremacia del Bé i de l'Amor, de l'Esperit solar com l'única realitat, i la insubstancialitat i irrealitat del mal o error, de la matèria, s'anà escampant per le terres que van des dels Pirineus a l'Atlàntic, i fins als Alps, arrelant-se a tot el territori què ara és la meitat Sud França i part del Nord d'Itàlia. Els seus principis afaiçonaren una nació, l'occitana, amb uns valors que contrastaven amb els dels territoris governats pels poders del món. La nació occitana fóu una nació nascuda de l'Esperit i basada sobre l'Esperit, per això era lluminosa i pròspera. Els poders del món, específicament l'església catòlica no podia tolerar aquesta llibertat d'esperit ni la veritat que li treia la careta, i amb la promesa de poder i de terres va trobar uns aliats ben predisposats amb els francs del nord per engegar una creuada que li treuria del davant la nosa que no la deixava respirar, i eixamplaria el poder dels francs cap el Sud.

Molt abans, però, que la creuada s'esdevingués, els nobles occitans del Sud, havien començat a travessar els Pririneus i a fer recular els sarraïns que s'havien ensenyorit de la Península Ibèrica i feien incursions dins de territori occità. El reis del Casal de Barcelona eren nobles occitans. Les arrels càtares i el lligam amb els occitans era el seu pa de cada dia. Per això quan la creuada contra els càtars, que de fet era també la creuda contra la nació occitana, es va conxorxar, els rei català, anà a fer costat als seus germans occitans a la batalla de Muret. El què va passar en aquella batalla, que marcà la desfeta de la nació occitana, i va posar en solfa la Inquisició per acabar d'arrodonir l'anorreament del catarisme i de la nació occitana i començar el soscavament de la nació catalana, serà exposat en un altre lloc i en un altre moment.

Només volem deixar ben clars dos punts:

Primer, que la nació catalana igual que l'occitana té unes arrels espirituals molt ben definides, les del catarisme, el Cristianisme primitiu sense adulterar. 

Segon, que la noblesa occitana i els reis catalans, a Muret, no van heure-se-les amb les suggestions de mal que els encaraven al nivell on s'havien d'encarar, a nivell de consciència, i aquest fet s'ha anat repetint a tota la nostra història. A una nació de l'Esperit li són donades les armes de l'Esperit, no les del món. Negligir el poder espiritual, ens ha menat on som.  

I tenim la ferma convicció que només el rescabalament de les nostres arrels espirituals ens pot menar vers l'alliberament real. I que aquestes arrels espirituals han de ser de manera imperativa el fonament i el pal de paller on bastir-hi de manera inevitable i irreversible l'alliberament, la reunificació i la regeneració de la nació catalana i de la nació occitana.

Per això la nostra pruïja a fer a mans del catalans i dels occitans la traducció de Ciència i Salut. 

La Veritat que s'hi exposa és la crida a un canvi de pensament i de vida. És la crida a tornar a ser conscients que l'Esperit és la nostra realitat i el nostre poder. És la crida a despullar-se de l'home vell i revestir-se de l'home nou, de l'home que encarna les qualitats Crístiques. És el llevat que “farà fermentar tota la pasta,” perquè exposa de manera clara les arrels espirituals que van afaiçonar Occitània i Catalunya. Aquestes arrels han estat segades, a nivell de creença, del nostre cos nacional, i això n'explica “la nit fosca” que vivim i la decadència.

Aquesta Veritat revifarà dins nostre l'espurna d'espiritualitat que semblava gairebé amortada i calarà el foc espiritual que la nostra Ànima nacional deleja.

El retrobament de les nostres arrels espirituals just ara, no és ni atzarosa ni fortuïta. És el desplegament del pla perfecte de la Veritat. Ara que ja hem picat de cap amb totes les parets d'aquest món, i veiem que no ens ofereix cap possibilitat d'alliberament real, “la resta” que està a punt per a fer la tasca científica d'alliberament, hi trobarà a Ciència i Salut l'esperit i la guia que ens “retornarà l'Anima.”

Aquesta resta “sap que mai com ara no ens ha calgut tant de sentir la veu interior de la Veritat i de saber que no hi ha res exterior o fora de la nostra consciència. El camp de batalla és dins del nostre ésser individual, i és allí on hi trobarem la victòria. Hem d'estar a l'aguait que el nostre pensament no quedi confós amb els afers diaris. Hem d'estar a l'aguait de no acceptar-hi res fora de la Veritat. Hem de romandre tranquils al bell mig dels sorollosos testimonis dels sentits materials i demostrar que la Ciència governa.” 
Aquesta resta “sap (o arribarà a saber) per pròpia experiència que el pensament espiritual i purificat engega una llei espiritual molt més efectiva que la voluntat humana i l'agressió material, per a desencallar les qüestions polítiques.” **

Perquè “el camp de batalla, i la victòria és dins de l'ésser individual” podem afirmar que sense la regeneració i l'alliberament individual no hi pot haver regeneració ni alliberament col.lectiu. Per això les dues raons que han empès la traducció de Ciència i Salut van de bracet i no es poden separar. 

Amb aquesta traducció hem volgut deixar ben clar, també, que la llengua catalana és una llengua occitana i que li hem de retornar la dignitat i la genuïnitat que tants segles de colonització li han arrabasat. Hem mirat tant bé com hem sabut de fer una traducció que servi el caràcter de la llengua, amb la profunda convicció que el revifament espiritual serà també el reviscolament linguïstic, que tornarem a pouar de les nostres arrels, que la regeneració lingüística anirà de bracet d'aquest desvetllament espiritual. I que d'aquí a no gaires anys podrem reescriure Ciència i Salut amb l'esplendor d'una llengua del tot regenerada.

En aquesta pàgina hi anirem afegint de mica en mica literatura aclaridora que ajudarà a  capir més la Ciència. Els ensenyaments dels primers estudiants i practicants de la Ciència Cristiana que van viure directament amb la Sra. Eddy, i que van entendre, explicar i practicar la Ciència de manera honesta i efectiva. 

(*) Aneu a “El Lloc de la Sra. Eddy a la Profecia Bíblica.” 

(**) “El poder d'una idea justa” d' “Adresses.” Martha Wilcox. Pàg. 304 i 290.