Que n'és de Cabdal Vetllar!

Mary Baker Eddy, les Seves Passes Espirituals. Gibert Carpenter.

La Sra. Eddy va dir, “Jesús digué, “Vetlleu i pregueu.” Vetllar és primer. Has de vetllar i veure l'enemic abans no et clavi la patacada; destrueix-lo abans no s'acosti.” El Mestre ens va ensenyar a pregar i la Sra Eddy ens ensenya a vetllar. La pregària que arriba a la orella divina sempre és contestada, però n'hi arriben poques perquè el magnetisme animal hi posa pals a les rodes pel camí. La gent, o bé no saben com pregar de manera adient, o no saben com fer fora les noses que s'han dreçat entre ells i Déu, la consciència del Bé Suprem. Cal ser un Cristià per saber com pregar, i un Científic per saber a com vetllar, -per a deixar-li el camí net a Déu.

L'ideal per assolir resultats potents i esbotzar l'oposició i el prejudici del món és que els estudiants facin colles i vetllin plegats. El maldar de la Sra. Eddy per establir aquesta funció tan cabdal i meravellosa de la Ciència Cristiana va trobar molt entrebancs; aquesta funció, colles d'estudiants pregant i vetllant, està destinada a fer més per reformar el món que res més.

Els ensenyaments de la Ciència Cristana empenyen els estudiants a treballar en colles de manera tan intel.ligent i justa, que el resultat inevitable ha de ser una embranzida poderosa del bé arreu del món. La raó principal que posà tants entrebancs a la Sra. Eddy per anar en aquesta direcció i que no els hi permet als estudiants de fer-se seu aquest assoliment essencial, és pensar que fer treball mental tots a la una és fàcil, que tot el què cal és llegir i repetir un cop i un altre les afirmacions que ensenya la Ciència.

La Sra. Eddy ens diu que “hi ha mil milions de voluntats humanes diferents;” tanmateix, per pregar i vetllar científicament, els estudiants, fent colla, han de pregar amb la Ment única. Altrament sempre hi ha confusió. Un cop i un altre la Sra. Eddy posà a prova els seus estudiants en aquest punt. Era el termòmetre que assenyalava el seu creixement espiritual.

La Sra. Eddy declara que cap resultat al món és tan definitiu, incissiu i valuós com el que ve d'una colla d'estudiants treballant plegats amb la Ment única. La base d'aquesta tasca és l'afirmació, “On n'hi ha dos o tres aplegats en nom meu, allí hi sóc jo.”

Vetllar bé vol dir crear les condicions interiors perquè la Ment divina pugui operar, i estar a l'aguait dels Seus impulsos. La tasca mental ben feta ens harmonitza amb la consciència del Bé i de l'Amor Suprem, Déu, i la Ment divina ens recolza. Aquesta tasca és joiosa i calmada. Si li deixem dir al magnetisme animal que és feixuga, no acomplirà res de bo, només farà mal. La Sra. Eddy esperava que els seus estudiants s'adonessin que la Ciència Cristiana és la Veritat de Déu davallada a la terra, que no hi ha canals per l'error, perquè de fet, no hi ha error. Només hi ha una Ment. I no hi pot haver, doncs, cap controvèrsia entre les forces del Bé i les aparents forces del mal. “Sàpigues també que pots vetllar sol i aplegat amb d'altres.” Amb aquesta afirmació la Sra. Eddy ajuda els estudiants a bastir la seva fe, a saber que són reflex individual, i a reconèixer que no hi ha cap problema que no puguin resoldre, cap demostració que no puguin fer, puix reflecteixen la Ment divina, que ho pot tot.