Gilbert Carpenter
Una Actitud Justa
El propòsit de Déu és que fem progrés tant al temps de les vaques grasses com al de les vaques magres, tant a les verdes com a les madures, a fi que el nostre sentit de Déu s'afermi i siguem bons d'aguantar el què calgui.
És la nostra actitud vers les coses allò que determina el nostre progrés. Una persona que gemega i remuga de la seva feina, no en treu res de bo. Però si l'esguarda com un entrenament per a coses més altes, en farà festa i en treurà profit.
Per a trempar l'acer, fer-lo fort i de fulla esmolada, hom el posa al foc fins que es torna roent i tot seguit a l'aigua freda.
Potser el propòsit diví darrera de les nostres tribulacions, que sembla que vagin de la discordança a l'harmonia, és el d'esmolar la nostra sensibilitat espiritual.
L'acer no es tremparia si no fos escalfat fins al punt de roentor i refredat tot seguit. Un estudiant pot retirar-se a un lloc tranquil, allunyat del contacte trasbalsador del món, per assolir un sentit de la presència de Déu. Però de què serviria aquest sentit del bé? No faria el fet. Seria tan fràgil que la primera ventada humana eixida del contacte amb els problemes del món, l'esmicolaria.
Com podem declarar que res de tot això ens somou, fins que no ho hem demostrat?
És la nostra actitud vers cada experiència que compta. Si gemeguem, remuguem o ens preguntem per què Déu ens martiritza fent-nos passar per aigues roents o glaçades, no en treurem res de bo. El nostre creixement espiritual serà minso.
Un cop un home fóu llençat dins d'un pou. En lloc d'enrabiar-se perquè la gent li tirava pedres, féu servir les pedres per a bastir una escala, enfilar-s'hi i alliberar-se.
Quan la nostra actitud vers l'encalçament o el patiment és l'adient, mai no ens avergonyirem dels nostres problemes, ni personalitzarem les experiències amargants. Ben altrament farem festa de tot allò que ens capbussa dins d'expereriències roents o glaçades, i en sortirem victoriosos.