Herbert Eustace
El Poder de la Unitat
L'any 1889, a la seva classe la Sra. Eddy va dir, “Nosaltres, avui, en aquesta classe som prous per a convertir el món si tenim una sola Ment.” Un altre cop va declarar, “Un grapat de pensadors savis val mil cops més que una gran colla de beneits i té més força que els imperis més poderosos.”
Hi has pensat mai en un aplec de Científics Cristians reals -metafísics genuïns- que anessin tots a la una, en un lloc, amb una sola Ment; a la una, amb la Ment; el lloc, a la presència de la Ment; i la Ment, Déu? Què és allò que la pregària devota i que expressa el coneixement veritable no pot acomplir? La Ment ho és Tot-en-tot i no hi ha límits a les benaurances i a l'amor que aboca sobre la seva idea.
No hi ha res que pugui posar pals a les rodes al poder del coneixement veritable que revela el mil.leni, la comprensió de l'eterna unitat de l'home amb Déu.
Havent discernit això, de manera ben natural la Sra. Eddy va declarar, “Afirmar una cosa és declarar-ne la possibilitat, declarar-ne la possibilitat fins i tot quan totes les evidències diuen altrament,” i també, “Afirmant que és veritat allò que per la vista i la raó humana no sembla de cap manera veritat, pots fer que passi.” Què pot plantar cara a la Ment? La plenitud de la Ment no posa a l'abast totes i cada una de les afirmacions de la veritat? I tant!
Quin gavadal d'assoliments ens fa a mans saber això! Pensa-hi! Afirmant allò que és veritat podem fer que passi.
El desig del cor troba el seu sadollament capint aquesta veritat, afirmant científicament els fets. Pensa què vol dir poder afirmar qualsevol cosa que sigui veritat, i saber que la teva afirmació és veure'n la presència real, i que no cal que passi ni un instant entre afirmar allò que és veritat i veure-ho, i això fins i tot quan el raonament humà declara ben altrament. La Ment parla i és fet. Com diu el Salmista, “Quin Déu és tan gran com el nostre Déu?”
Quines vistes de succés i d'assoliment desplega per a cada un de nosaltres aquesta promesa d'unitat amb tot el bé!